dimarts, 16 de desembre de 2014

Denominacions d'origen de productes catalans

Productes autòctons de Catalunya
AGRICULTURA
Catalunya té una dieta rica en hortalisses, verdures, llegums i fruites. El que més es conrea és el tomàquet i la carxofa i en menor quantitat pero de forma destacada l’enciam i la ceba.
A les terres catalanes creixen bledes, blat de moro, brotons i espigalls, calçots, carbassons, carxofes, cebes, cogombres, cols, coliflors, enciams, escaroles, espàrrecs, espinacs, faves verdes, fesols, maduixes i maduixots, melons, mongetes, mongetes verdes, naps, pastanagues, pebrots, pèsols verds, síndries, salsafins, tomàquets, patates, cigrons, arròs, cítrics, peres, pomes, préssecs, cireres, figues, ametlles, avellanes, castanyes i vins i olis, alguns dels quals són protegits jurídicament per Denominacions d’Origen Protegides (DOP) i  per Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP).
                  Alls                                                   Pa amb tomàquet
“Essència de la cuina catalana”   
                             
 











PER QUÈ LES DOP I LES IGP?

La consecució d’un elevat grau de qualitat implica tant a productors com a consumidors. Els agricultors i ramaders han de perseguir l’excel·lència dels seus productes per tal de donar resposta a les expectatives i demandes dels consumidors.
Les DOP i IGP són distintius de qualitat establerts per la Unió Europea que garanteixen el compliment d’uns criteris estrictes i permeten identificar els productes agroalimentaris produïts i elaborats seguint estrictes controls de qualitat. És important conèixer els de casa nostra.



La Denominació d’Origen Protegida (DOP) correspon al nom d’un producte originari d’una zona geogràfica determinada. La qualitat o característiques del producte són degudes essencialment o exclusivament al medi geogràfic en què es realitzen la producció, la transformació i l’elaboració.

La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) correspon al nom d’un producte originari d’una zona geogràfica determinada. La qualitat, reputació o altra característica del producte pot atribuir-se a aquesta zona geogràfica delimitada on es realitza la producció i/o transformació i/o elaboració.

 





Mapa de les denominacions d’origen protegides i de les indicacions geogràfiques protegides

Denominacions d’origen de Catalunya

DOQ VI DEL PRIORAT
La Denominació d’Origen Qualificada Priorat és una petita regió muntanyosa situada al bell mig de les comarques de Tarragona. El massís de la serra de Montsant la delimita pel nord, a ponent hi ha la serra de la Figuera, per llevant la carena del Molló i, pel sud, el territori s’obre seguint el curs del riu Siurana aigües avall cap a l’Ebre. El riu Siurana i els seus afluents son l’artèria geogràfica principal de la zona, i provoquen un reguitzell de valls i petites planes gràcies també a la sinuositat geològica de les carenes i els vessants de les muntanyes. D’acord amb la legislació de Catalunya relativa a la divisió administrativa regional, tot el territori de la DOQ Priorat queda dins d’un territori administratiu més extens conegut com a “Comarca del Priorat”, el qual també inclou un territori que no forma part del Priorat vitivinícola.
La DOQ Priorat és l’única denominació d’origen qualificada a Catalunya i una de les dues úniques amb aquest segell a l’estat espanyol, d’acord amb els processos i sistemes de producció que se segueixen en aquesta regió vitivinícola.
Per tal que una denominació d'origen pugui accedir a ser qualificada, han d'haver transcorregut, com a mínim, deu anys d'ençà del seu reconeixement com a denominació d'origen.
Una Denominació d’Origen Qualificada garanteix l'origen del producte en la seva totalitat, mitjançant l’execució de tot el sistema de traçabilitat en origen, evitant així sotmetre els productes a unes condicions que no es consideren òptimes pel manteniment de les característiques d’aquests vins.
Aquest és precisament el tret que en els últims anys ha situat els vins de la DOQ Priorat entre els més valorats del món: la fidelitat a la duresa d’una terra, l’adaptació de les diferents varietats a aquest sòl i un sistema de producció que el converteix en una viticultura heroica, fan que els experts del país i d’arreu del món identifiquin el vi ràpidament només en destapar les ampolles prioratines. El concepte francès de terroir, o el que és el mateix, la fidelitat d’un sabor i un vi a la seva terra, al seu sòl d’origen, és un dels matisos més apreciats entre els experts.
D'acord amb el reconeixement de denominació d'origen qualificada, els cellers dediquen any rere any tots els seus esforços a la producció de vi i a l'obtenció d'un producte de màxima qualitat i garantia, amb l'objectiu que cada un d'aquests vins pugui ser capaç de transmetre un bocí d'aquesta terra a través de la seva tipicitat, clarament definida pel seu terrer.

DO CATALUNYA

Els Vins
La DO CATALUNYA empara vins blancs, rosats i negres. Aquests poden cercar la màxima expressió de la matèria primera: el raïm, mitjançant la fermentació dels mostos en tines d’acer inoxidable i sota un estricte control de la temperatura.
O bé, presentar el bouquet característic del contacte amb la fusta de roure, que a la vegada els enriqueix en complexitat. Podem trobar criances, reserves i gran reserves, amb una estada mínima en bóta, en el cas dels vins negres, de 6, 12 ó 24 mesos, i un període d’envelliment total de 2, 3 ó 5 anys respectivament. Completen l’oferta, tot i que en una petita proporció, els vins d’agulla i els vins de licor.
En termes generals, ens referim a vins de tall modern i innovadors. De color atractiu, amb una intensitat aromàtica mitja-alta, més o menys estructurats en funció del rendiment productiu en vinya, d’acidesa moderada i un final que convida a seguir consumint-los.
Trobareu cupatges insòlits d’acord amb les múltiples opcions que ofereix el seu ampli ventall de varietats de raïm autoritzades. Les varietats de conreu tradicional a Catalunya es conjuguen sovint amb les varietats forànies darrerament implantades al nostre territori.
Les Varietats
Els 2.000 anys de viticultura a Catalunya han possibilitat un ampli ventall de varietats autòctones o tradicionals. No obstant, aquest ha viscut, en les darreres dècades, la incorporació d’altres varietats forànies, adaptades perfectament al nostre clima i terres, produint vins d’excel·lent qualitat.
En total, la DO Catalunya té autoritzades 35 varietats de raïm per a l’elaboració dels seus vins.
Dins de les varietats de raïm blanc trobem: albarinho, chardonnay, chenin, garnatxa blanca, gewürztraminer, macabeu, malvasia, malvasia de Sitges, moscatell (d’Alexandria i de Frontignan), parellada, Pedro Ximénez, picapoll blanc, riesling, sauvignon blanc, sumoll blanc, xarel·lo, viognier i vinyater.
Entre les varietats de raïm negre hi ha: cabernet franc, cabernet sauvignon, garnatxa negra, garnatxa peluda, garnatxa roja (garnatxa gris), garnatxa tintorera, merlot, monastrell, petit verdot, picapoll negre, pinot noir, samsó (carinyena), sumoll, syrah, trepat i ull de llebre.

Cabernet Sauvignon

PA DE PAGÈS CATALÀ
Zona de producció: Tota Catalunya 

Les principals característiques del pa de la IGP Pa de Pagès Català són les següents:
Es tracta d'un pa tradicional , rodó d'imatge rústica, de crosta gruixuda i cruixent, molla esponjosa i alveolat gran i irregular.
Tot el procés d'elaboració es dur a terme seguint mètodes tradicionals, realitzant manualment com a mínim el format, amb fermentacions lentes, i coent les masses sempre en forns de solera refractària.
Organolèpticament és un pa de gran aroma i sabor , amb certa acidesa que manté la sensació de frescor i una textura agradable passades 8-9 hores de la cocció. 
En el comerç aquest pa IGP estarà clarament identificat , i en el moment de la venda s'entregarà als consumidors en bosses amb el logotip identificatiu propi de la IGP.



DOP PERA DE LLEIDA
L’ALT NIVELL DE SUCRES, LA MAJOR SUCOSITAT, FLAVOUR I AROMA QUE PRESENTEN LES PERES PROTEGIDES PER AQUESTA DOP FAN QUE SIGUIN MOLT APRECIADES PEL CONSUMIDOR 
Zona de producció: Comprèn el municipi de Lleida i altres municipis limítrofs de les comarques lleidatanes de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, el Segrià i l'Urgell. 
Varietats: Fruit de l’espècie Pyrus communis L. de les varietats Llimonera, Blanquilla i Conference. 
Característiques: Les peres  protegides presenten una dolçor i un gust característic degut al seu major nivell de sucres, major sucositat, flavour i aroma. En el cas de la varietat Conference altre aspecte diferencial és el tipus de russeting menys uniforme i més rústic i de forma més arrodonida. Han de ser de les categories comercials extra i primera destinades al consum en fresc. A més, la seva producció es realitzarà seguint tècniques respectuoses amb el medi ambient, com per exemple tècniques de producció integrada o GLOBALGAP o altres sistemes.
Comercialització: L’etiquetatge ha de dur el logotip propi de la DOP Pera de Lleida i el símbol comunitari de DOP.

IGP CALÇOTS DE VALLS
EL CALÇOT HA ESDEVINGUT UN DELS PRODUCTES DE LA TERRA MÉS POPULARS A TOT CATALUNYA. SÓN MOLT TRADICIONALS LES CALÇOTADES DE VALLS I DEL CAMP DE TARRAGONA, ON S’HA CONSOLIDAT UNA PRODUCCIÓ DE CALÇOTS DE GRAN QUALITAT, RECONEGUDA PER UNA INDICACIÓ GEOGRÀFICA PROTEGIDA. 
Zona de producció: Comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. 
Varietats: Cebes procedents de l’espècie d’Allium cepa L. de la varietat blanca gran tardana de Lleida. 
Característiques: Els calçots es conreen seguint unes pràctiques de cultiu tradicionals que duren gairebé un any. La varietat blanca gran tardana de Lleida destaca especialment per la seva dolçor i per la mida i el nombre de calçots obtinguts per ceba, habitualment de 4 a 7. Els calçots de Valls tenen una llargada de cama blanca de 15 a 25 cm i un diàmetre, mesurat a 5 cm de l’arrel, entre 1,7 i 2,5 cm. 
Comercialització: L’etiquetatge ha de dur el logotip propi de la IGP Calçot de Valls i el símbol comunitari de la IGP.

IGP POMA DE GIRONA
LA INDICACIÓ GEOGRÀFICA PROTEGIDA POMA DE GIRONA COMPRÈN QUATRE GRANS VARIETATS DE POMES CONREADES AL CONJUNT DE LES COMARQUES GIRONINES, ON LES CONDICIONS EDAFOCLIMÀTIQUES ESPECÍFIQUES DE LA ZONA ELS CONFEREIXEN UNES QUALITATS DIFERENCIALS.
Zona de producció: Comarques de la Selva, el Baix Empordà i l’Alt Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany. 
Varietats: Pomes dels grups golden, red delicious, gala i granny smith. 
Característiques:  Les pomes són de la categoria extra i primera i han estat conreades d’acord amb les normes de producció integrada per a pomes, amb mètodes que respecten la salut humana i el medi ambient, i es recullen quan l’estat de maduresa del fruit és l’adequat amb la màxima cura i rapidesa. 
Comercialització: L’etiquetatge ha de dur el logotip propi de la IGP Poma de Girona i el símbol comunitari de la IGP.


IGP PATATES DE PRADES
LES PATATES DE PRADES DE LA IGP PROVENEN D’UN CONREU TRADICIONAL. POSSEIXEN UNA QUALITAT DIFERENCIADA GRÀCIES AL FET QUE SÓN CONREADES A MÉS DE 1.000 METRES D’ALTITUD I A LES CONDICIONS EDAFOLÒGIQUES I CLIMÀTIQUES DE LA COMARCA.
Zona de producció: Prades, Capafonts, la Febró i Arbolí, tots de la comarca del Baix Camp. 
Varietats: Kennebec. 
Característiques: Les condicions d’altitud i climàtiques d’aquesta zona, juntament amb la tradició del conreu i l’experiència dels agricultors, fan que les patates de Prades presentin unes característiques diferencials i de qualitat superior. El seu conreu segueix les normes de producció integrada per a patates d’acord amb la normativa vigent en la matèria. 
Comercialització: L’etiquetatge ha de dur el logotip propi de la IGP Patates de Prades i el símbol comunitari de la IGP.



DOP ARRÒS DEL DELTA DE L’EBRE
EL DELTA DE L’EBRE ÉS LA ZONA DE CATALUNYA AMB MÉS TRADICIÓ EN LA PRODUCCIÓ D’ARRÒS. LES SEVES CARACTERÍSTIQUES I ELS SEUS ATRIBUTS SENSORIALS I CULINARIS QUEDEN GARANTITS I REGULATS EN EL MARC DE LA DENOMINACIÓ D’ORIGEN PROTEGIDA.
Zona de producció: Municipis de les comarques del Baix Ebre i el Montsià. 
Varietats: Per cuinar l’arròs de la DOP eligirem el de categoria Extra normal per arrossos secs (paellla, arròs negre...) o el Bomba per arrossos caldosos. 
Característiques: La qualitat gustativa que presenta l’Arròs del Delta de l’Ebre ve donada per les característiques amb un gra amb alt contingut en midó que li dona una gran capacitat d’absorció dels sabors, mantenint en tot moment la seva textura. Totes les varietats són de la categoria comercial extra. 
Comercialització: L’etiquetatge ha de dur el logotip propi de la DOP Arròs del Delta de L’Ebre i el símbol comunitari de DOP.




DOP AVELLANA DE REUS
LA DENOMINACIÓ D’ORIGEN PROTEGIDA AVELLANA DE REUS REPRESENTA LA PRODUCCIÓ DE FRUITA SECA MÉS NOTABLE DE CATALUNYA, PER LA SEVA REPUTACIÓ I LA SEVA QUALITAT.
Zona de producció: Comarques del Baix Camp, l’Alt Camp, el Tarragonès, el Priorat, laConca de Barberà i la Terra Alta. 
Varietats: negreta, pauetet, gironella, morella i culplana. D’aquestes varietats, la negreta és la més cultivada. 
Característiques: Les avellanes es poden presentar en tres formes: avellana amb closca, avellana en gra i avellana torrada. Sempre han d’estar calibrades o crivellades i han de tenir uns diàmetres determinats. 
Comercialització: Les avellanes es presenten envasades. En el seu etiquetatge hi han d’aparèixer el logotip propi de la DOP Avellana de Reus i el símbol comunitari de DOP.



DOP OLI DE L’EMPORDÀ
ELS OLIS DE L’EMPORDÀ AMB DOP PRESENTEN UNA COMPLEXITAT AROMÀTICA  EN LA QUAL S’APRECIEN AROMES QUE RECORDEN L’AMETLLA, EL TOMÀQUET, ELS ANISATS, EL FONOLL I LA CARXOFA.
Zona de producció: Comarques de l'Alt Empordà i del Baix Empordà, així com alguns municipis confinants de les comarques del Gironès i el Pla de l’Estany. 
Varietats: A partir de les varietats autòctones de l’Empordà -argudell, corivell i Llei de Cadaqués-, i d’arbequina.  
Característiques: Olis d’oliva verge extra límpids, transparents, sense vels ni terbolesa si es comercialitza filtrat. Són olis molt agradables al paladar, molt gustosos i aromàtics: lleugerament astringent amb un amargor i un picantor en equilibri amb el fruitat i una complexitat aromàtica notable en la qual s’aprecien aromes que recorden l’ametlla, el tomàquet, els anisats, el fonoll i la carxofa. 
Comercialització: L’etiquetatge ha de dur el logotip propi de la DOP Oli de l’Empordà i, quan s’hagi registrat a la UE, el símbol comunitari de DOP.





DOP OLI DE LES GARRIGUES
LA ZONA ZONA DE PRODUCCIÓ DE LA DENOMINACIÓ D’ORIGEN PROTEGIDA LES GARRIGUES TÉ UNA GRAN REPUTACIÓ EN L’ELABORACIÓ D’OLI VERGE EXTRA DE LA VARIETAT ARBEQUINA. AQUESTS OLIS PRESENTEN UNES CARACTERÍSTIQUES ORGANOLÈPTIQUES D’ALTA QUALITAT QUE ELS FAN MOLT APRECIATS EN EL MERCAT.
Zona de producció: Municipis de les comarques de les Garrigues, el Segrià sud i la part sud de l’Urgell. 
Varietats: arbequina. 
Característiques: Oli d’oliva verge extra afruitat, d’oliva fresca, verda o madura: amb una lleugera fragància de poma; de color verd d’herba i/o de fulla de l’olivera; amb connotacions que recorden diversos fruits (principalment el tomàquet i l’ametlla verda), i de sabor ametllat, una mica picant i dolç al final.
Comercialització: L’etiquetatge ha de dur el logotip propi de la DOP Les Garrigues i el símbol comunitari de DOP.

DOP OLI DE TERRA ALTA
LES CONDICIONS CLIMÀTIQUES, L’OROGRAFIA I LA VARIETAT D’OLIVA CONREADA EMPELTRE HAN PERMÈS L’ELABORACIÓ D’UNS OLIS D’OLIVA VERGES EXTRES, DE GRAN QUALITAT, QUE ESTAN RECONEGUTS PER LA DENOMINACIÓ D’ORIGEN PROTEGIDA OLI DE TERRA ALTA.
Zona de producció: comarca de Terra Alta i en alguns municipis de la Ribera de l’Ebre. 
Varietats: empeltre majoritàriament, amb una petita participació d’altres varietats com l’arbequina, la morruda i la farga.
 Característiques: olis d’oliva verges extres, límpids, transparents, sense vels ni terbolesa; d’un color groguenc i d’una intensitat entre lleugera i mitjana, dolcencs, lleugerament amargs i picants, i amb una certa astringència, amb connotacions aromàtiques que recorden l’ametlla i la nou verda. Al principi de la recol·lecció tenen un gust afruitat, i més endavant un gust més dolç. 
Comercialització: L’etiquetatge ha de dur el logotip propi de la DOP Oli de Terra Alta i el símbol comunitari de DOP.


DOP OLI DEL BAIX EBRE-MONTSIÀ
EL BAIX EBRE I EL MONTSIÀ SÓN DUES DE LES COMARQUES AMB MÉS TRADICIÓ I IMPORTÀNCIA EN L’ELABORACIÓ D’OLI A CATALUNYA. LA SEVA ALTA QUALITAT HA PROPICIAT EL SEU RECONEIXEMENT COM A DENOMINACIÓ D’ORIGEN PROTEGIDA.
Zona de producció: Municipis de les comarques del Baix Ebre i del Montsià. 
Varietats: Morruda o morrut, sevillenca  i farga.
Característiques:  Olis d’oliva verges extres, límpids, transparents, sense vels ni terbolesa, d’un color que varia segons l’època de recol·lecció i la situació geogràfica dins de la zona de producció, del groc verdós al groc daurat. Són olis molt agradables al paladar, molt gustosos i aromàtics, de sabor afruitat al principi de la campanya i lleugerament dolços quan aquesta avança. 
Comercialització: En el seu etiquetatge hi han d’aparèixer el logotip propi de la DOP Oli del Baix Ebre-Montsià i el símbol comunitari de DOP.


DOP MONGETA DEL GANXET
Història de la mongeta del Ganxet
La varietat del ganxet, es desconeix quan va ser introduïda a Catalunya, però es pensa que va entrar per Tarragona com a resultat de l’intercanvi comercial amb l’Amèrica Central i del Sud, durant els segles XVIII i XIX, i es difon a partir del litoral del Maresme. 
Molt arrelada sempre a les comarques del Vallès, en els seus inicis la mongeta del ganxet era consumida exclusivament com a menjar de pagès, amb botifarra o col, però d’ençà la seva producció s’ha vist estimulada, en ser objecte de diferents estudis i porjectes de millora, s’ha anat evolucionant en el seu potencial culinari, de manera que ha esdevingut un acompanyant magnífic del bacallà esqueixat, les cloïsses i els calamars o els bolets. Les receptes elaborades amb mongetes del ganxet s’han anat incorporant a les propostes dels restaurants més prestigiosos de la zona i de la resta de Catalunya.
I és que aquestes mongetes són delicioses simplement bullides i amanides amb una mica d’oli d’oliva, o bé d’una manera més elaborada, com a ingredient de nombrosos plats tradicionals (botifarra amb seques, mongetes refregides amb cansalada, empedrat de mongetes amb bacallà, etc...).

LA MONGETA DEL GANXET AMB DOP GAUDEIX D’UNA GRAN APRECIACIÓ GASTRONÒMICA ATÈS EL SEU SABOR SUAU, LA SEVA PERSISTENT CREMOSITAT I LA SEVA PELL LLEUGERAMENT RUGOSA I POC PERCEPTIBLE.

Zona de producció: Tots els municipis de les comarques  del Vallès Occidental i el Vallès Oriental així com alguns municipis de la comarca del Maresme i de la Selva.
Varietats: Phaseolus vulgaris L. del tipus varietat “Ganxet”, comercialitzada com a llegum sec o cuinat i en conserva. 
Característiques: La mongeta del ganxet presenta un gra blanc lleugerament brillant, aplanat i fortament arronyonat, amb un grau de ganxo d’entre 2 i 3 en una escala de curvatura de 0 a 3, i amb un pes mig d’entre 40-50g per cada 100 llavors. Un cop cuita la mongeta presenta una pell lleugerament rugosa i molt poc perceptible, amb una persistent cremositat i un sabor extremadament suau. Han de ser de la categoria comercial extra. 
Comercialització: L’etiquetatge ha de dur el logotip propi de la DOP Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme i, quan s’hagi registrat a la UE, el símbol comunitari de DOP.




·         A part d’aquests productes, que ja compten amb una protecció jurídica, cal afegir-hi les denominacions d’origen de vins (Alella, Catalunya, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Pla de Bages, Priorat, Tarragona i Terra Alta). El Priorat disposa de la màxima distinció de qualitat: Denominació d’Origen Qualificada.
RAMADERIA
DOP MANTEGA DE L’ALT URGELL I LA CERDANYA
LA MANTEGA DE L’ALT URGELL I LA CERDANYA S’ELABORA AMB LA LLET DE VAQUES FRISONES D’AQUESTES COMARQUES. ÉS MOLT APRECIADA PER LA SEVA AROMA I EL SEU SABOR CARACTERÍSTIC, D’ALTA INTENSITAT GLOBAL I LLEUGERAMENT ÀCID QUE RECORDA L’AVELLANA.
Zona de producció i elaboració: Comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya. 
Característiques: La mantega s’elabora amb nata de llet de vaca de raça frisona pasteuritzada i ferments làctics mesòfils. L’alimentació de les vaques, el clima d’aquestes comarques i el procés d’elaboració i maduració de la mantega confereixen a aquest producte la seva olor i el seu sabor característic, d’alta intensitat global i lleugerament àcids que recorda el de l’avellana. 
Comercialització: L’etiquetatge ha de dur el logotip propi de la DOP Mantega de l’Alt Urgell i La Cerdanya i el símbol comunitari de DOP.


DOP FORMATGE DE L’ALT URGELL I LA CERDANYA
EL FORMATGE DE L’ALT URGELL I LA CERDANYA, ÉS UN FORMATGE ELABORAT AMB LLET DE VACA FRISONA. LA ZONA DE PRODUCCIÓ DE LA LLET, AIXÍ COM LA D’ELABORACIÓ DEL FORMATGE, ESTÀ CONSTITUÏDA PER AQUESTES DUES COMARQUES. EL FORMATGE D’AQUESTA DENOMINACIÓ D’ORIGEN PROTEGIDA ÉS DE COLOR CREMA I TÉ UNA CONSISTÈNCIA TENDRA I CREMOSA.
Zona de producció i elaboració: Comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya. 
Característiques: Formatge elaborat exclusivament amb llet de vaca pasteuritzada, madurat, de pasta premsada no cuita. La pasta és de color crema o marfil, de textura tendra i cremosa, d’aroma dolça i penetrant, de gust franc, suau, agradable i molt característic. Té l’escorça natural de color marró clar. 
Comercialització: El formatge es comercialitza en peces senceres, que poden ser tallades als establiments de venda. L’etiquetatge ha de dur el logotip propi de la DOP Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya i el símbol comunitari de DOP.




IGP POLLASTRE I CAPÓ DEL PRAT

LA INDICACIÓ GEOGRÀFICA PROTEGIDA POLLASTRE I CAPÓ DEL PRAT REGULA LES FORMES DE CRIA EXTENSIVA DELS EXEMPLARS DE LA RAÇA PRAT, PER TAL DE PRODUIR UNA CARN DE QUALITAT, FINA, MELOSA I POC GREIXOSA.
Característiques i zona de producció: La raça Prat, autòctona de la comarca del Baix Llobregat, es caracteritza pel seu color ros fosc, les potes de color blau pissarra i la cresta senzilla dentada; la cua del gall té plomes abundants i cau cap enrere. La  carn té una finor i una melositat característiques i sense greixos excessius. Els pollastres i els capons són criats a explotacions ubicades en alguns municipis del Baix Llobregat. 
Condicions de producció: Es crien a terra, en galliners la densitat dels quals ha de ser inferior a vuit animals per metre quadrat de superfície interior. L’alimentació és rica en cereals, i són totalment prohibits els factors de creixement. Els pollastres i els capons se sacrifiquen a una edat mínima de 90 dies i 182 dies, respectivament. 
Comercialització: L’etiquetatge a de dur el logotip propi de la IGP Pollastre i capó del Prat i el símbol comunitari de la IGP.



IGP VEDELLA DELS PIRINEUS CATALANS
LA IGP VEDELLA DELS PIRINEUS CATALANS PROTEGEIX LA PRODUCCIÓ DE BESTIAR BOVÍ, PRINCIPALMENT LA RAÇA BRUNA, PER TAL D’ACONSEGUIR UNA CARN REPUTADA PER LA SEVA TENDRESA I QUALITAT DIFERENCIAL.

Races i àmbit de producció: Vedells i vedelles de la raça bruna dels Pirineus, així com els de la Charolais i la Limousine i els encreuaments entre ells, nascuts a les comarques pirinenques i prepirinenques. 
Característiques de producció: Les vaques i els vedells es crien en règim extensiu o semiextensiu, on l’alimentació de base són les pastures. Les cries creixen a l’aire lliure i mamen de la mare un mínim de quatre mesos. Aquesta alimentació es complementa amb herba de pastura. Posteriorment, l’engreix es fa a les mateixes explotacions a base de farratges i productes nobles com cereals i lleguminoses. 
Característiques de la carn:  El color de la carn va de rosat a vermell brillant, i el del greix, de blanc a crema. Presenta infiltracions de greix intramuscular. La maduració de set dies, com a mínim, aporta la tendresa i les característiques organolèptiques que la diferencien de la resta de carns del mercat. 
Comercialització: L’etiquetatge ha de dur el logotip propi de la IGP Vedella dels Pirineus Catalans i el símbol comunitari de la IGP.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada