dilluns, 24 de novembre de 2014

Presentació del Banc de llavors del Vallès Oriental





Dimarts passat vaig anar a la presentació del Banc de llavors del Vallès Oriental, que juntament amb el projecte de recuperació i difusió de varietats locals farà possible una millora en la dieta dels vallesans.
Al Vallès s’ha creat el primer banc de llavors de la península.
La força d’aquest treball ha sigut gràcies al fruit del treball de moltes persones que s'han proposat recuperar les varietats antigues, El Consell Comarcal del Vallès Oriental, juntament amb l’Ajuntament de Granollers, l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana, l’Associació Llavors Orientals i Slow Food Vallès Oriental i amb els suports de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’ocupació i seguretat social, i el Fons Social Europeu.


Durant l’acte van explicar els objectius i funcionament del banc, i es va presentar el llibre de “Varietats locals de mongetes del Vallès Oriental”.
A continuació els assistents vam poder gaudir d’una degustació de plats elaborats amb varietats locals a càrrec de cuiners del col·lectiu CuinaVO. Durant la degustació es va poder visitar una petita exposició sobre agrobiodiversitat al Vallès Oriental i visionar vídeos de diferents productes de temporada elaborats per l’associació de consumidors la Magrana Vallesana.




L’acte va comptar amb la presència del President del Consell Comarcal, José Orive; el Diputat Delegat de Promoció Econòmica de la Diputació de Barcelona, Joan Roca; i l’Alcalde de Granollers, Josep Mayoral.


Només arribar, a les set del vespre, el director del Museu de ciències naturals de Granollers va donar la benvinguda i a continuació es va presentar el llibre de varietats locals de mongetes, Jordi Puig, Pep Salsetes i Ricard Alcojor van estar parlant de la importància i avenços que està produint el projecte que s’està realitzant lentament i amb molt d’esforç.
Aquesta recuperació s’ha fet per una clara raó: les bones terres que teníem que donaven fruits excel·lents s’han anat degradant a partir de la revolució industrial, on al segle XX el món es va començar a globalitzar i van anar apareixent models de cultiu que no donen importància a la qualitat del producte i la seva naturalesa, sinó a la modificació de la naturalesa dels fruits per al benefici antròpic, moltes de les causes de la desaparició de varietats són:
- L'acció dels transgènics en les fruites i verdures, la contaminació del sòl donada per l’aplicació de pesticides, per filtracions o pel trencament de canalitzacions d’aigües residuals i el vessament de productes industrials, per l’acció antrópica en els camps de cultiu, per les activitats econòmiques basades en l’aconseguiment una alta productivitat a baix cost aconseguint un alt benefici.
Van parlar que la gent comença a estar farta d’aquest món homogenitzador i globalitzador i vol tornar a recuperar les propietats organolèptiques dels fruits de la terra, volem tornar a saborejar un tomàquet amb gust de tomàquet, un enciam amb gust d’enciam, estem farts de menjar productes plens de transgènics i pesticides que només fan que beneficiar als grans productors econòmicament i no pensen en que la població que està menjant aquells tomàquets, enciams, mongetes… en què hi han posat pesticides i subtàncies químiques se les están introduïnt al cos.
Després van presentar el llibre que han publicat Jordi Puig, Pep Salsetes i Ricard Alcojor sobre les varietats locals de mongetes.
D’aquest llibre que em varen donar gratuïtament vaig poder extreure molta informació, i em vaig sorprendre molt perquè no sabia que a la meva terra havien nascut tantes i tantes varietats de mongetes tant seques com tendres.
Ara bloggers, us mostraré la gran varietat de mongetes que es cultiven a la meva terra vallesana, us quedareu ben sorpresos…

Del total de les varietats d’horta cultivades al Vallès Oriental, el grup de les lleguminoses n’és el majoritari; aquestes mongetes són les més abundants, amb 22 varietats cultivades i 25 referències orals actualment desaparegudes.


JA PODEM COMENÇAR: LA MONGETA

Nom comú (mongetes seques)
Descripció oral
Mongeta del Carall


Varietat de mata alta. Llavor blanca amb morfologia el·líptica que tendeix a rectangular. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd uniforme amb bec i secció el·líptica. Producitivitat elevada, superior als 2.000 kg/ha.
Mongeta avellaneta rossa

Varietat de mata alta. Creixement poc vigorós. Llavor beix amb morfologia el·líptica plena que tendeix a rectangular. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd amb aigües vermelles, bec i secció el·líptica. Productivitat elevada superior als 2000 kg/ha.
Mongeta del ganxet terrer


Varietat de mata baixa. Llavor blanca amb morfologia arronyada llarga i mig plena. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd amb aigües porpres, amb bec I secció el·líptica.
Mongeta del ganxet

Varietat de mata alta. Llavor blanca amb morfologia arronyada i lleugerament aplanada. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd uniforme amb bec i secció el·líptica. Productivitat elevada, superior als 2000 kg/ha.
Mongeta del genoll de crist

Varietat de mata alta. Creixement poc vigorós a l’inici del cicle. Llavor blanca circular el·líptica amb colors secundaris marró i negre. Flor amb ales liles i estendard blanc. Tavelles de color verd amb aigües porpres, amb bec i secció el·líptica.
Mongeta grogueta petita

Varietat de mata alta. Creixement poc vigorós a l’inici del cicle. Llavor marró fosc i circular plena. Flor amb ales o estendard blanc. Tavelles de color verd uniforme, amb bec i secció el·líptica. No se n’ha determinat la productivitat.
Mongeta de la neu

Varietat de mata alta. Llavor blanca el·líptica plena. Flor amb ales liles i estendard blanc. Tavelles amb color verd uniforme, amb bec I secció el·líptica. No se n’ha determinat la productivitat en assajos de camp.
Mongeta paretana


Varietat de mata baixa. Creixement molt poc vigorós durant tot el cicle. Llavor blanca arronyada llarga i plena. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd uniforme, amb bec i secció el·líptica. No se n’ha determinat la productivitat en assajos de camp.
Mongeta rènega negra

Varietat de mata alta. Creixement vigorós en fases inicials i durant tot el cicle vital. Llavor morada esfèrica plena. Flor amb ales i estendard blanc amb una certa presència de liles. Tavelles de color verd uniforme, amb bec i secciió el·líptica. Amb assajos realitzats se n’ha determinat una producció propera a 1.900 kg/ha.
Mongeta ull de perdiu

Varietat de mata alta. Creixement vigorós. Llavor blanca amb taca lila i  vermella prop de l’ull i morfologia esfèrica planaa. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd amb aigües porpres, amb bec i secció el·liptica. Amb assajos realitzats se n’ha determinat una producció propera a 2.400 kg/ha.
Mongeta vallfornesa

Varietat de mata alta. Creixement vigorós. Llavor blanca amb taca lila i vermella prop de l’ull i morfologia el·líptica semiplena. Molt més grossa que l’ull de perdiu. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd amb aigües porpres amb bec i secció el·líptica. Amb els assajos s’ha determinat una producció superior als 2.400 kg/ha.
Mongeta de la floreta

Varietat de mata alta. Creixement vigorós. Llavor blanca amb taca marró a prop de l’ull i morfologia esfèrica plena. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd uniforme amb bec i secció el·líptica. No se n’ha determinat la producció.
Mongeta del sastre

Varietat de mata alta. Creixement poc vigorós a l’inici del cicle. Llavor marró amb aigÜes vermelles, i morfologia esfèrica semiplena. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd uniforme, amb bec i secció el·líptica. No se n’ha determinat la producció.
Mongeta del pi groc

Varietat de mata alta. Creixement poc vigorós a l’inici del cicle. Llavor blanca amb aigÜes marró clar, de morfologia esfèrica plena. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd amb aigÜes porpres, amb bec i secció el·líptica. No se n’ha determinat la producció. Les fonts orals indiquen una producció elevada.
MONGETES TENDRES

Mongeta afartapobres


Varietat de mata alta. Creixement poc vigorós a l’inici del cicle. Llavor negra amb aigües liles i morfologia el·líptica aplanada. Flor amba les i estendard vermell. Tavelles de color verd i secció el·líptica. No se n’ha determinat la producció. Les fonts orals n’indiquen una productivitat elevada.
Mongeta avellaneta blanca


Varietat de mata alta. Creixement poc vigorós a l’inici del cicle. Llavor blanca de morfologis esfèrica plena. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd, amb bec petit i secció el·líptica. No se n’ha determinat la producció amb assajos.
Mongeta llaminera d’aspre

Varietat de mata alta. Creixement poc vigorós a l’inici del cicle. Llavor vermella amb aigües marrons i morfologia arronyada mitjana i semiplena. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd, amb bec petit i secció el·líptica. No se n’ha determinat la productivitat.
Mongeta llaminera de mata

Varietat de mata baixa. Creixement vigorós i de cicle curt. Llavor vermella porpra amb aigües, amb morfologia arronyada mitjana i plena. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd uniforme amb bec i secció el·líptica.
Mongeta de mata del dia

Varietat de mata baixa. Llavor marró clar amb aigües vermelles, amb morfologia arronyada mitjana i plena. Flor amb ales i estendard blanc. Tavelles de color verd uniforme amb bec i secció el·líptica. No se n’ha determkinat la producció amb assajos.
Mongeta de hilda blava

Llavor marró clar, amb morfologia arronyada llarga i semiplena. Flor amb ales i estendard violeta. Tavelles de color violeta, amb bec i secció el·líptica.
Mongeta del metre

Llavor negra amb morfologia arronyada petita i semiplena. Flor amb ales i estendard blanc amb tons violeta. Tavelles de color vermell amb aigües marró fosc, amb petit bec i secció circular. Les primeres referències són del 1881. S’indica com un cultiu mol estès a la zona de la mediterrània associat amb el blat de moro.
Mongeta perona

Varietat de mata alta. Llavor marró amb franges negres i morfologia arroonyada mitjana i semiplena. Flor amb ales i estendard blanc amb to lleugerament violeta. Tavelles de color verd, amb bec i secció el·líptica.
Varietat amb un record a la part nord de la comarca, especialment a la zona alta del Tenes i l’Ametlla. Les mostres s’han localitzat a la Garriga, i al límit sud de la comarca, a tocar de Santa Maria de Martorelles.






diumenge, 9 de novembre de 2014

Macarrons de la mare



Avui no sabia què fer per menjar i havia d'anar omplint de continguts el meu bloc...així i així, pensant i pensant .. Per què no fer uns tradicionals i socorreguts macarrons?
I a partir d'aquí vaig posar-me a fer uns macarrons amb un sofregit molt especial, amb uns quants secrets que confesaré i com no... deliciosos!

·        El primer secret és l'ingredient clau que he fet servir perquè el sofregit fós immillorable... tomàquets, aquest cop he utilitzat la varietat recuperada de Rosa Ple per a fer la salsa de tomàquet.

·        El segon secret és que en lloc de posar-hi carn picada posarem paté de qualsevol tipus, sigui de porc, d’ànec…

INGREDIENTS (per a 4 persones)

  •          Cebes de figueres
  •          Un gra d’all
  •         2 Tomàquets varietat Rosa Ple
  •         1 llauna de paté (tingueu en compte que té un sabor molt intens)
  •          1 paquet de Macarrons de ½ kg
  •          Sal
  •          Oli d’oliva suau


PROCEDIMENT:

El primer que hem de fer és el sofregit, triturar la ceba, i un gra d’all i un cop fet, ho posem a sofregir a l’olla, una vegada la ceba ha deixat anar tota l’aigua i està bastant daurada, hi afegim el tomàquet ratllat de la varietat Rosa Ple que dóna molt bon joc a l’hora de fer salses i en especial, sofregits.





Un cop tinguem el sofregit al punt, hi afegirem la llauna del paté que més us agradi o que tingueu a mà.



Un cop afegit el paté, remenem el sofregit per tal que el paté quedi ben integrat a la salsa. Amb això ja tindrem fet el sofregit, per un altre costat, bullirem els macarrons “al dente” en una olla a part.

Un cop bullits i escorreguts, els posem a l’olla del sofregit i els remenem molt bé perquè els macarrons absorbeixin el gust del sofregit. Només queda emplatar els macarrons i gratinar-los o no a gust del consumidor.