VISITA A LA
GRANJA LLETERA CAN VALLS GROS – SOCIETAT AGROVALLS
El
dia 28 d’agost de 2014 em vaig dirigir a la granja de vaques lleteres de
Marata, Can Valls Gros per tal de conèixer el procés de la producció de la
llet, els proveïdors que en venen, fer una ullada als estables, als cultius i
en resum, experimentar i veure el funcionament de la granja ramadera.
Aquesta
granja està situada al poble de Marata que pertany al municipi de Les
Franqueses del Vallès, es un negoci familiar des de fa dos segles, però la
granja lletera va començar a donar rendiments i beneficis significatius des de
fa 35 anys, on la actual generació de família va aportar avenços tecnològics en
la extracció de la llet i en el manteniment dels estables.
Hi
treballen només tres persones, en Joaquim Cassà juntament amb la seva dona Fina
Canadell i la seva filla Miriam Cassà, entre només tres persones s’han de dividir la feina de
tota la granja.
FEINES DE LA GRANJA
A
la granja, hi han diverses feines a realitzar, la predominant és la cura de les
vaques i el procés de munyició d’aquestes, després trobem feines secundàries,
tenen uns estables de conills on els venen a un escorxador, i ells mateixos
cultiven el menjar de les seves vaques és a dir, exerceixen la feina
d’agricultors ja que tenen conreu de farratges, de cereals (ordi), de blat de
moro, sorgo, ofal sec, tot per a l’alimentació de les seves vaques, a més a més
quan ve la temporada dels calçots i de la mongeta del Ganxet també en cultiven!
Molta gent arreu de la comarca es dirigeix a la granja especialment per comprar
els calçots i mongetes.
Estable de gàbies menjadores dels
conills de la granja Can Valls Gros.
QUÈ MENGEN LES VAQUES?
A
la granja Can Valls Gros es dediquen ells mateixos de cultivar l’aliment de les
seves vaques per tal d’assegurar-se la qualitat dels seus pinsos.
Les
vaques mengen: pinso fet a base d’ordi i a part mengen l’ensitjat que és un
triturat a base de sorgo, blat de moro… i palla.
Cada
vaca s’alimenta de 40 quilos de menjar diàriament, l’alimentació és la base de
la qualitat de la seva llet.
MALALTIA MÉS COMUNA ENTRE LES VAQUES
La
malaltia que sofreixen amb més freqüència les vaques s’anomena mamitis
produïda per una infecció a les mames per bacteris.
Aquesta
malaltia altera el procés de producció lletera d’una vaca ja que fins que no es
cura, a la granja se separa la llet de la vaca malalta per a consum humà i es
perden beneficis.
El
remei per a la mamitis és la punció d'antibiòtic a les mames, per aquesta raó,
s’ha de separar la llet munyida de les vaques infectades, perquè la ingestió d’aquesta
llet seria la ingesta del antibiòtic punxat.
Farmaciola amb medicaments per les
vaques de la granja Can Valls Gros.
L'única prevenció de la mamitis que existeix és una correcta higiene.
Aquest és el pla de control de les
mamitis, normativa proposada per Danone.
MANEIG EN LA MUNYIDA
El
maneig en la munyida és el protocol de treball que es realitza a la sala de
munyir en el moment de la munyida de les vaques de llet. Es fonamenta en la
pròpia fisiologia de les vaques. També s’anomena “Rutina de munyida”. Els
principals punts a tenir en compte són:
- Correcta
identificació de la vaca que entra a cada
plaça de la munyida, per:
o Comprovar que és un animal que està
en producció.
o Comprovar que la vaca no està sota
tractament antiobiòtic.
o Comprovar que la vaca no està en
període de supressió antibiòtica.
o Si hi ha dubtes, retirar la llet
produïda mitjantçant un mètode que garantitzi la retirada total de la llet
produïda durant la munyida.
- Treure
els primers raigs de llet de
cadascun dels quarterons de les vaques, fent especial atenció a qualsevol
anomalia en la llet. En aquest cas, la llet produïda es retirarà completament i
no anirà al tanc. I es plantejarà si la vaca té mamitis.
- Neteja
i desinfecció dels mugrons abans de la munyida. Mitjantçant (vas aplicador i/o
pulveritzador) un producte detergent-desinfectant i posterior assecat total de la
superfìcie de la pell, fent servir un drap de cotó d’un sol ús o bé un troç de
paper.
- Col·locar
cadascuna de les mugroneres amb
la mínima entrada d’aire possible.
- Temps
d’espera, des de
l’inici de la preparació dels braguers fins a la col·locació de la unitat munyida, no inferior a un minut i no superior als 90 segons. És molt important buscar una correcta estimulació de les vaques per aconseguir una correcta
baixada de la llet, i per tant, una ràpida munyida.
- Assegurar
una correcta alineació del tub llarg de llet durant tota la munyida, per evitar entrades fortuïtes d’aire per l’embocadura de les mugroneres.
- Quan la vaca està munyida es retirarà
la unitat de munyida de forma manual o automàtica, sempre havent tallat el buit
prèviament. Si hi han retiradors automàtics s’ha de comprobar el seu bon
funcionament de forma regular.
- Desinfecció
de tota la superfície dels mugrons
després de la retirada de la unitat de munyida amb un vas aplicador sense
retorn. Fer servir sempre productes indicats per aquest ús.
- En el cas que el munyidor faci
l’aplicació d’algun tipus de tractament que tingui període de supressió de la
llet, es marcarà l’animal tractat a un local aïllat de les vaques de producció.
FUNCIONAMENT DE LA MÀQUINA MUNYIDORA
AUTOMÀTICA
La màquina munyidora es comprèn d’un ordinador, una
pantalla on es mostra el procés i l’estat de la màquina i dels tubs que es
posen als braguers i el llarg que envia la llet cap al tanc.
En aquesta pantalla podem veure que la vaca que estava
en aquell moment estava pel pas d'extracció de llet i ja havia passat el
primer pas de preparar la vaca i netejar-li els braguers per la posterior
extracció.
La pantalla indica que s’està extreient llet dels
quatre braguers, del davanter esquerre indica que s’ha extret 0,6 l de 1,8 l de
llet i respecte al fluxe, (que és amb quina rapidesa i viscositat baixa la
llet), indica un 803 la meitat del fluxe del màxim, al davanter dret podem
observar com es produeixen 0,6 l de 1,8 l que es poden munyir amb un fluxe de
809 una mica més alt que l'esquerre. Respecte el braguer posterior esquerre
s’observa com la producció de llet va per 0,9 litres de 2,7 de mitjana amb un
fluxe de 800 que es queda per la meitat del fluxe màxim i el posterior dret
indica una producció lletera de 1 litre de dos i mig i amb un fluxe de 980 que
sobrepassa la meitat de l’indicador. Podem veure que s’han produït 3,1 litres
de llet dels 8,7 que s’han de produir en total.
A partir de la pantalla pots parar la baixada de llet de qualsevol
dels braguers si s’observa qualsevol anomalia en la llet.
Indica que el destí de la llet extreta és el tanc on es
recull tota la llet i cada dos dies es buida per introduir-lo al camió cisterna
Danone.
També podem veure el següent pas que és la neteja de
braguers quan ja ha acabat l’extracció, també podem veure l’estructura de la
màquina i l’estat de la vaca picant sobre la paraula exposada a la pantalla.
HIGIENE, LA CLAU DEL BON
DESENVOLUPAMENT DEL BESTIAR
Una
correcta higiene de les vaques ajuda a en Joaquim a que creixin sanes i la seva
llet sigui d’una qualitat òptima.
La
neteja dels llits de les vaques, la neteja d’estable i els tractaments dels
fems són mètodes preventius higiènics.
A
la granja hi ha un pla de neteja i desinfecció de la màquina de munyir i del
tanc de refrigeració el pla es basa en el següent:
MÀQUINA DE MUNYIR
Freqüència
de neteja després de cada munyida.
1) Esbandir
amb aigua tèbia (25 graus) després del final de la munyida. A circuit obert.
Tenir la manguera desconectada del tanc.
2) Rentar amb aigua calenta (65 graus) i el detergent corresponent. Alternar l’ús del
detergent alcalí i àcid en cada munyida. Circulació de la dissolució durant
cinc minuts a circuit tancat. La temperatura no pot baixar per sota dels 45
graus.
3) Assegurar
una correcta turbulència en la dissolució de rentat (relació en l’aspiració de
l’aire i aigua).
4) Esbandir
amb aigua freda, a circuit obert.
5) Abans
de la següent munyida, drenatge complert a l’aigua del circuit.
TANC
DE REFRIGERACIÓ DE LA LLET
Freqüència
de neteja: Cada vegada que es buidi el tanc. Mínim un cop cada dos dies.
1) Esbandir
amb aigua tèbia (25 graus) immediatament després del buidat.
2) Rentar
amb aigua calenta (65 graus) i el detergent corresponent. Fer servir el
detergent alcalí sempre. Excepte un cop a la semana el detergent àcid.
Circulació de la dissolució durant 5 minuts a circuit tancat.
3) Esbandir
amb aigua freda
4) Abans
de posar-hi llet, drenatge complert de l’aigua.
5) És
molt interessant omplir el tanc de refrigeració per la part inferior.
Entrevista al ramader Joaquim Cassà
Vaig
oferir a en Joaquim que em respongués una sèrie de preguntes que li volia fer
sobre la seva tasca com a ramader i va estar encantat de respondre-les
1. Des de quin any es dediquen al sector
ramader?
Des de l’any 1800 que els meus avantpassats
van començar a treballar en aquest sector i s’ha anat conservant de generació
en generació cada una aplicant noves millores.
2. Quin nom rep aquesta granja?
La meva granja rep el nom de Can Valls Gros
ja que per arribar aquí has de seguir un camí anomenat Can Valls, i la granja
pertany a la societat Agrovalls que és una societat civil privada.
3. A quines empreses proveeïxen els seus
productes?
En aquesta granja es produeix
majoritàriament llet i aquesta la venem al Grup Danone que fa uns anys es va
interessar per la qualitat de la llet de les nostres vaques i des de llavors
que és el nostre principal comprador.
4. És un negoci familiar?
Si, des de 1800 que tenim aquesta granja.
5. Quants litres produeix una vaca per
dia?
Cada una de les nostres vaques produeix al
voltant de 30 litres per dia, tenint en compte que cada sis hores passen per la
munyidora, la llet que es muny va a parar a un tanc on cada dos dies arriba el
camió cisterna de la Danone i en recull tot el seu contingut.
6. Quantes vaques teniu?
Avui per avui disposem de 36 vaques i 10
vedells.
7. Quant temps de repòs disposa la vaca
des de que pareix fins que la seva llet torna a ser munyida?
Perque una vaca pugui ser munyida després
del seu part ha de passar un mes i mig
8. Quines revisions teniu a la granja?
En primer lloc, tenim les revisions que
provenen de la Danone, que amb antelació ens avisen i un dia concret venen
experts a revisar si tot està en ordre, tenen en compte la higiene com a punt
clau, revisen els fems, la qualitat de la llet…
I en segon lloc, tenim les revisions que
provenen del Departament de Ramaderia de la Generalitat de Catalunya, amb
diferència a les revisions del Grup Danone, els revisors del Departament no
avisen, es poden presentar en qualsevol moment, d’aquesta manera s’aseguren de que
la granja estigui en condicions òptimes els 365 dies de l’any.
9. Heu realitzat aquesta feina a un altre
lloc o sou d’aquí de tota la vida?
Sempre hem
treballat aquí, jo i tots els meus avantpassats.
10.
És
un treball esclau? En quins aspectes?
Obviament que si, és un treball que exigeix
que la teva vida es basi en la ramaderia, però m’apassiona el meu ofici, penso
que tinc vocació pels animals i sobretot per les vaques.
És un treball esclau en el sentit de les
hores que passes dedican-t’hi exclusivament, també en el sentit que les
vacances són inexistents per a mi i la meva familia a no ser que ens puguin
susbstituir, no podem deixar les vaques sense la nostra cura cap de les 24
hores dels 365 dies de l’any.
11.
Quins són els requeriments mínims per a ser ramader?
Com a requisit principal has de superar els
cursos agraris.
I fins aquí la meva entrevista, li dono
gràcies a en Joaquim per deixar-me visitar la seva increïble granja
lletera!
Hola,
ResponEliminaFeina dura la de ramader!! no hi queden gaires i la joventut no aposta per fer aquestes feines que no saben de diumenges, festes i vacances......Bona feina Carla!